Procés creatiu
La joia és un llenguatge artístic. És una de les formes d’art més properes al cos; manté amb ell una relació física, funcional i, alhora, és una peça susceptible de vehicular una emoció, expressar una idea, suggerir una història o, fins i tot, despertar un record. La joieria contemporània respòn a una concepció de la joia i del mateix ofici de joier des del vessant més artístic i creatiu. A Capdevila, cada joia és una peça única sense igual; cada peça s’elabora de forma individual, amb les nostres pròpies mans i seguint les tècniques i els procediments tradicionals de l’ofici.
Des de la intuició o la idea original fins a la materialització d’ una joia es produeix un interval que anomenem el procés creatiu de la joia; la recerca de l’equilibri entre estètica i funcionalitat, valors plàstics i portabilitat.
La idea original sorgeix i agafa forma a través del dibuix. El dibuix és el primer pas; el gest expressiu fixat sobre el paper. Dibuixar és descubrir, planificar, organitzar, ordenar i relacionar una idea prèvia, pròpia o aliena, conjugant habilitat tècnica, destresa i imaginació. Un exercici tant lliure i intuitiu com exigent i precís.
Durant el procés creatiu, el joier desplega un diàleg, moltes vegades inconscient, amb els materials que manipula. Hi ha un coneixement dels materials adquirit a través de l’ experiència que propicia una relació profunda entre l’ home i la matèria. Tal com diu la professora i teòrica Karen Michelle Barad «(…) la matèria sent, conversa, pateix, desitja, anhela i recorda.» El joier no és aliè a aquest pàlpit latent dels materials; sap escoltar el que diu i demana la peça i hi intervé en conseqüència amb unes tècniques i procediments que també participen d’ aquest intercanvi. Fruit d’ aquest treball -conversa constant i permanent- sorgeixen qüestions sobre la pròpia naturalesa dels materials, la funcionalitat de la peça, els límits de la creació artística i fins a quin punt cal seguir deixant volar la imaginació.
