Des de 1905

Capdevila Joiers és una nissaga familiar de joiers i argenters catalans establerts a la ciutat de Barcelona des de 1905. Els seus origens es remunten a finals del segle XIX i la seva història es pot resseguir a través de cada una de les quatre generacions que la conformen. 

A la Barcelona modernista de finals del segle XIX, el fill d’ una moquetera i un tècnic mecànic, aprofità una vacant que deixava lliure el seu veï com a aprenent de joier en un petit taller del carrer Argenteria. El jove es deia Joaquim Capdevila Meya i representa la primera generació de joiers Capdevila. L’ any 1905 s’ estableix pel seu compte i funda el primer taller familiar. L’ any 1910 comença a treballar amb Agustí Valentí i, a partir del 1917, una nova associació, aquest cop amb Artur Roig i Casanoves, li permet assumir més i nous reptes. Cal destacar d’aquests anys, l’ estreta col.laboració del taller amb els arquitectes Lluís  Domènech i Montaner i Antoni Gaudí, entre altres. 

L’ any 1925 s’ incorpora al taller familiar el seu fill gran Manuel, que seguint una llarga tradició familiar es deia igual que el seu avi. A finals dels anys vint, es realitzen projectes emblemàtics com ara els Grans Canelobres del Saló de Sessions de la Diputació de Barcelona.

Manuel Capdevila Massana va conjugar l’ ofici de joier amb la seva altra gran vocació: la pintura. Inicià els seus estudis l’ any 1924 i va aprendre l’ ofici al taller familiar. Entre 1926 i 1943, diferents estades a París completarien la seva formació i li permetrien conèixer de prop el moviment històric de les avantguardes artístiques; una experiència determinant en la seva obra posterior. El 1934 va fer la seva primera exposició individual de pintura a la Galeria Syra de Barcelona. En l’ àmbit de la joieria, ben aviat col.laboraria en l’ elaboració de peces significatives com ara la Medalla Pectoral d’ Or del President del Tribunal de Cassació de Catalunya, feta en col.laboració amb l’ escultor Charles Collet.

Interior del Taller Mestanza (Barcelona, 1901)

L’ any 1936, Manuel Capdevila va ser convidat en qualitat d’ orfebre a la Triennale di Milano i dos anys més tard exposaria al Salon d’ Automne de París els seus cèlebres fermalls avantguardistes d’ argent i urushi. Actualment, aquestes peçes poden contemplar-se al Museu Nacional d’ Art de Catalunya (MNAC). Entre altres exposicions col.lectives, va participar en el XI Salón de los Once (Madrid, 1953) i a la International Exhibition of Modern Jewellery, 1890-1961, al Goldsmith’s Hall de Londres. Al capdavant del taller, va realitzar nombrosos encàrrecs d’ obra sacra, com la Llàntia del sardanisme (1947), el baldaquí, la creu i l’ antependi de l’ Altar Major de la Basílica de Montserrat, entre altres. Cal destacar també la realització de l’anomenada Corona Kolbe (1954) i nombroses distincions de caràcter honorífic atorgades per les principals entitats del país. 

Manuel Capdevila va ser soci fundador de l’ emblemàtic Saló d’ Octubre. A l’ any 1950 va fundar l’ Aula de Joieria de l’ Escola Massana de Barcelona, on exerciria de professor durant molt anys.

A l’ any 1961 va promoure una mostra entre l’Escola d’Arts i Oficis de Barcelona i la Kunst und Werkschule de Pforzheim, iniciant així, un primer i nou lligam entre els dos centres acadèmics. Al 1966 fou membre del Comitè Organitzador de l’ exposició “Cent anys de joieria catalana”, al Col.legi d’ Arquitectes de Catalunya i Balears. Així mateix, va rebre nombrosos premis, entre els quals, cal destacar la Medalla d’ Or de l’ Estat de Baviera a l’ exposició Form und Qualitat (1967) de Munic, el Primer Premi a l’ Exposició Internacional d’ Art de l’ Esport (1967) i la Medalla d’ Or al Mèrit Arístic de l’ Ajuntament de Barcelona (1999) i va ser nomenat soci honorífic de l’ Agrupació d’ Orfebres del FAD (1979), entre altres mèrits.

La seva obra ha merescut exposicions antològiques i és representada en diversos museus d’ arreu del món. Cal destacar també l’ exposició antològica que el Museu de Montserrat va dedicar-li l’ any 2000 en qualitat de pintor i orfebre.

Façana del taller i la botiga de Capdevila Joiers al Carrer Doctor Dou de Barcelona

A finals dels anys 50, es va incoporar al taller familiar la tercera generació familiar amb la figura de Joaquim Capdevila Gaya. Format en el mateix taller familiar, a l’ Escola Massana i a l’ Atelier Lacambra de París, Joaquim Capdevila és un dels principals exponents de la joieria contemporània del nostre país.

Reconegut internacionalment, ha estat convidat a participar en les exposicions de joieria contemporània més importants del segle XX a Europa, Amèrica, Australia i Japó. Al capdavant del taller, ha realitzat nombrosos encàrrecs de caràcter institucional com ara la Creu de Sant Jordi i en l’ àmbit de l’ orferbreria, múltiples peces per a l’ Abadia de Montserrat o la Sagrada Família, entre molts altres. És membre fundador de l’ associació Orfebres FAD, on ha realitzat tasques d’ assessorament i comissariat d’ exposicions.

La seva obra figura al Museu Nacional d’ Art de Catalunya, Museu del Disseny de Barcelona, Dallas Museum of Art , Schmuckmuseum de Pforzheim (Alemanya), als National Museums of Scotland, d’ Edimburg (Regne Unit) i a la  Slavik Gallery de Viena, entre altres.

Manel Capdevila Coral (Barcelona, 1973) és la quarta generació d’aquesta nissaga familiar. Format al propi taller i a l’ Escola Massana de Barcelona, ha participat en diverses exposicions nacionals i internacionals. Des de 1990, centra la seva tasca professional en la direcció de la joieria i els seus tallers. Entre altres projectes, ha col.laborat en la restauració de 160 llànties votives de la Basílica de Montserrat, ha realitzat la Medalla de la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat de Catalunya i l’ any 2013 va dissenyar l’ anell pastoral de plata pel Papa Francisco Bergoglio.

Languages